BUNYOLS DE QUARESMA, DIMECRES I DIVENDRES

"I no feu bunyols el dimarts (o el dijous)?" Aquesta pregunta la fan molt sovint a la botiga. 

I perque només fem bunyols els dimecres i els divendres? 

Es clar que es poden menjar bunyols qualsevol dia de la setmana, inclús a ple mes d'agost, però els Bunyols (amb majúscola) són els de Quaresma i es fan el dimecres i el divendres.

Ara se'n poden trobar ben be des de l'endemà del dia de Reis a moltes botigues, però diu la tradició que es comencen a fer el Dimecres de Cendra, i a partir d'aquest dia, tots els dimecres i divendres fins arribar a Pasqua.

Per explicar-vos el perquè, he de començar per la celebració cristiana de la Quaresma, les set setmanes abans de la Pasqua, que és el període de meditació i abstinència que es seguia habitualment en les zones on la religió cristiana era majoritària.

Començava amb la disbauxa del Carnestoltes, amb el Dijous Gras, amb l'arribada del Rei Carnestoltes que tot ho posa de l'inrevés. A molts indrets es celebren festes lluïdes amb comparses disfressades, rues, balls i tot el que volgueu. Com no pot faltar, a la taula també es celebra. A Catalunya es dia de menjar botifarra d'ou, truites i coca de llardons. Botifarrades populars per celebrar l'Arribo del Rei Carnestoltes i el seu seguici es fan arreu del territori.

Però tota aquesta alegria s'acaba el següent dimecres, o Dimecres de Cendra, que es el dia que comença la Quaresma. L'imaginari popular la representa com una vella arrugada amb set cames, una per cada setmana de la Quaresma, que porta a la mà un bacallà sec.

Dimecres de Cendra és el dia de l'Enterrament de la Sardina, amb processons estrambòtiques dels "familiars" de la difunta sardina vestits de dol, que acostumen a acabar amb una sardinada popular i la crema de l'efige del Rei Carnestoltes, la manera simbòlica de dir que el període de festa i desgovern s'ha acabat i que ara toca un temps de recolliment, dejuni i abstinència. 

I és la pararula, "dejuni", la que explica l'origen dels bunyols de Quaresma. Si es seguia el que l'església manava, dimecres i divendres s'havia de fer dejuni, es a dir, un únic àpat fort al dia, i s'havia de seguir el precepte d'abstinència o no menjar carn aquests dos dies. Per fer més lleugera la restricció alimentària, varen aparèixer els bunyols de Quaresma i per tant, es feien els dies de dejuni.

De bunyols n'hi ha de molts tipus: de l'Empordà, de vent, i fins i tot darrerament, farcits de nata o crema, i de receptes, possiblement tantes com a pobles hi ha. És força interessant la quantitat de dolços que es preparen en aquestes dates per a tota la geografia: torrijas, pestiños, flores manchegas, leche frita,..  Així que ja sabeu, si viatgeu per aquestes dates no us esteu de tastar totes aquestes delícies.

A l'aparador, si passeu per davant de la botiga aquests dies, veureu la nostra senyora Quaresma de cartró i roba: és una figura d'una velleta amb set cames que ens acompanyarà fins a la Pasqua. Algú fins i tot la confon amb una castanyera, (suposo per que porta un mocador al cap), però els més menuts tenen ben clar qui és aquesta senyora; quan ja no tingui cames, arribarà el padrí o la padrina amb la Mona!!!!! I sabeu que? ja és una tradició que els nostres clients i clientes més petits facin torns per treu-re li les cames! 

Finalment, us diré que com sabem que us agraden molt, i entre setmana el temps es escàs, també fem bunyols dissabte i diumenge. I es que els temps canvien!